Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA - 15/02/2013


L'ecosistema de l'Àrtic canvia ràpidament des de la superfície fins al fons marí per l'escalfament global


Membre de l'expedició de l'Àrtic

Una recerca publicada a Science demostra per primera vegada que l'escalfament global i els canvis físics que comporta causen alteracions en l'ecosistema de l'Àrtic Central, des de la superfície a les profunditats, més ràpidament del que es pensava




L'aprimament de la capa de gel i el desglaç afavoreixen un creixement important d'algues que s'acaben acumulant al fons marí produint ràpids processos biològics que provoquen una disminució de la concentració d'oxigen.


Els investigadors expliquen que "fa temps que se sap que les diatomees del tipus Melosira arctica poden formar grans cadenes sota el gel. Tanmateix, aquesta concurrència massiva només s'havia descrit en les regions costaneres i en el gel marí multi-anual (més gruixut i antic)". Quan van planificar l'expedició fa tres anys ja van proposar la hipòtesi que aquest tipus d'algues podrien créixer més ràpidament sota la cada vegada més fina capa de gel de l'Àrtic Central. Les observacions publicades ara a Science la confirmen: aquestes algues van ser les responsables d'almenys la meitat de la producció primària de la conca de l'Àrtic Central. La resta és atribuïda a altres diatomees i nanoplàncton que viuen en les capes superficials de l'oceà.

Normalment, les petites cèl·lules de fitoplàncton s'enfonsen molt lentament al llarg de la columna d'aigua i en gran part són consumides en les capes superficials de l'oceà. Per contra, les grans cadenes d'algues formades per Melosira arctica són pesades i poden enfonsar-se ràpidament fins arribar al fons del mar. Just abans de l'expedició aquestes algues van transportar més del 85% del carboni fixat per la producció primària des de la superfície del mar fins a les profunditats.

Els investigadors suposen que les algues havien crescut recentment perquè només van trobar gel antic d'un any a l'Àrtic Central, i perquè les algues que van extraure dels budells dels cogombres de mar encara eren capaces de fer la fotosíntesi quan les van analitzar al laboratori del vaixell. El bon estat nutricional dels cogombres de mar va ser la prova també de l'aprovisionament massiu de menjar. Els investigadors van trobar que els animals eren més grans de l'habitual, amb òrgans

reproductius molt desenvolupats -un indicador que havien menjat abundantment durant uns dos mesos.

Els experts en gel marí que eren al vaixell van investigar per què les algues del gel creixen tan bé sota la prima capa de gel i també com podien perdre ràpidament el seu hàbitat a causa de l'augment del desglaç. Van determinar el gruix del gel fent perforacions i amb una sonda electromagnètica dirigida per un helicòpter. També van usar un robot ROV per veure el gel des de sota i per mesurar quina quantitat de llum hi penetrava. Al final de l'estiu van continuar trobant un munt de restes d'algues de gel i van poder quantificar-les. L'augment del desglaç permet que entri més llum a través del gel i fa que les algues creixin més ràpidament. Tanmateix, com que la coberta gelada ha esdevingut molt més prima en els últims anys i l'Àrtic més càlid, les algues del gel es desprenen ràpidament i s'acaben enfonsant.

El mar profund s'ha vist sempre com un sistema relativament inert, afectat per l'escalfament global només amb un retard temporal considerable. No obstant, aquest projecte ha permès "demostrar per primer cop que l'escalfament i els canvis físics associats causen ràpides reaccions en tot l'ecosistema de l'Àrtic Central fins a les profunditats marines", resumeix Antje Boetius, de l'AWI i el Max Planck Institute, líder del projecte.

El fet que els processos de descomposició microbiana alimentats pels dipòsits d'algues puguin generar indrets anòxics a les profunditats alarma als investigadors. "No sabem si és un fenomen puntual que hem pogut observar durant aquest període estival o si continuarà en els propers anys".

Les prediccions actuals dels models climàtics assumeixen que podria donar-se un estiu sense gel a l'Àrtic en les següents dècades. Boetius i els seus col·legues alerten: "continuem sense entendre prou la funció de l'ecosistema àrtic, la seva biodiversitat i productivitat com per ser capaços d'estimar les conseqüències d'aquesta disminució ràpida del gel

marí".

La recerca de l'ICTA a l'Àrtic

Montserrat Roca i Viena Puigcorbé van participar en la recerca publicada a Science investigant els efectes de les condicions canviants de la coberta de gel al centre de l'Àrtic en l'exportació de carboni orgànic des de la superfície de la columna d'aigua a les aigües profundes i l'eficiència del gel marí en la intercepció i l'acumulació de fluxos atmosfèrics, mitjançant traçadors radioactius d'origen natural. La recerca forma part de les seves tesis doctorals, que dirigeix el professor Pere Masqué, del Departament de Física de la UAB i investigador de l'ICTA.

"Investigar dins d'un equip interdisciplinar de més de 50 científics, durant 10 setmanes i enmig de l'Àrtic, ha estat una gran experiència. Aquest treball demostra la importància de la recerca polar en el context climàtic actual. Estem convençudes que d'aquest projecte tan ambiciós es derivaran altres resultats que ajudaran a entendre la complexitat de l'ecosistema àrtic i les conseqüències dels canvis que s'hi estan produint", conclou la investigadora predoctoral de l'ICTA Montserrat Roca.



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.