Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UAB - 05/05/2010


Rècord mundial d'intensitat de corrent amb un cable de distribució elèctrica


Els investigadors Àlvar Sánchez (UAB), Xavier Granados (ICMAB-CSIC) i Du-Xing Chen (UAB) amb el supercable, a les instal·lacions de Nexans a Hannover

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l'ICMAB-CSIC, i de les empreses Labein Tecnalia i Nexans, coordinats per Endesa, han desenvolupat el cable per al trasport d'electricitat més avançat i potent del món




Es tracta d'un primer prototip de 30 metres construït amb material superconductor. El nou cable ha batut el rècord mundial d'intensitat de corrent, 3200 Ampers rms, pot transportar una potència elèctrica 5 vegades superior a la d'un cable convencional de coure de les mateixes dimensions, i reduirà en un 50% les pèrdues d'energia.


Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l'ICMAB-CSIC, i de les empreses Labein Tecnalia i Nexans, coordinats per Endesa, han fabricat un cable de 30m de longitud, juntament amb els seus terminals per fer-lo connectable a la xarxa, amb un material superconductor d'alta temperatura anomenat BSCCO. Es tracta del cable més avançat del món a nivell de distribució (24 kV), ja que accepta el valor més elevat de corrent que s'ha obtingut fins ara, 3200 Ampers rms i, per tant, pot transportar una potència elèctrica de 110 MVA, unes 5 vegades superior a la d'un cable convencional de coure de les mateixes dimensions.

El projecte de cable superconductor d'electricitat podria reduir les pèrdues d'energia en un 50% i, fins i tot, en un 70% en alguns trams de la xarxa de distribució. Aquesta reducció de pèrdues implica un estalvi energètic i una reducció significativa d'emissió de CO2, segons la distribució actual en la generació del sistema elèctric espanyol.

El fet que la tecnologia superconductora permeti transportar molt més corrent elèctric que els sistemes convencionals, la converteix en una alternativa viable a les necessitats d'eficiència del sistema elèctric mundial, el qual canalitza actualment el 40% del consum d'energia total. Es preveu que la demanda d'energia del món s'haurà duplicat cap a la meitat d'aquest segle. D'aquesta manera els motors, els generadors, els transformadors i els cables superconductors, en ser més eficients, permetrien satisfer aquest augment de la demanda energètica a la vegada que disminuiria l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

De fet, el transport del corrent elèctric amb materials superconductors té importants efectes per al medi ambient, ja que permetrà reduir les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle, encara que augmentin tant la població mundial com l'ús per càpita d'energia, sobretot als països en vies de desenvolupament. S'estima que l'ús dels sistemes elèctrics superconductors podria reduir fàcilment entre un 10 i un 15% el consum d'energia primària sense reduir el consum final dels usuaris. Això és així degut a que, actualment, es desaprofita un 60% de l'energia que es produeix i per tant hi ha molt camí a recórrer per millorar l'eficiència energètica. Si Catalunya implementés de manera generalitzada la tecnologia superconductora, podria evitar cada any l'emissió de més de 500.000 tones d'òxids de carboni.

La tecnologia basada en materials superconductors incrementa també la seguretat i la fiabilitat de les instal·lacions de la xarxa de distribució, ja que els transformadors són no inflamables. A més, es poden instal·lar limitadors de corrent molt més ràpids que incrementen el control de la xarxa.

En el projecte han participat els investigadors del Departament de Física de la UAB Àlvar Sánchez, Carles Navau, Núria del Valle i Chen Du-Xing. El coordinador científic del projecte ha estat Xavier Obradors, investigador de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CISC), al Parc de Recerca UAB.





Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.