Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

RECERCAT - 01/04/2011


La recerca catalana aposta per les 'spin-offs'


Figures pujant escales

Abans del 2001, de les universitats espanyoles només havien nascut 18 'spin-offs'. Ara n'hi ha centenars, moltes d'elles catalanes.




Les 'spin-offs' són empreses creades per científics d'una universitat o entitat de recerca, amb l'acord de la institució, per explotar directament el resultat fruit de la seva investigació


Mai com ara havia estat poc afortunada la frase "que inventin ells". En ple segle XXI, i més en temps de crisi com els que vivim, el coneixement científic és fonamental pel progrés econòmic i social. Tot i així, adaptar al món quotidià els fruits de la moltes vegades desaprofitada recerca universitària no és gens senzill.

Una de les solucions per transferir aquest coneixement són les spin-off, un fenomen propi de les universitats del món anglosaxó i relativament recent al nostre país pel qual un investigador, docent o estudiant crea una nova empresa per explotar comercialment aquest coneixement. Abans de l'any 2001, les universitats espanyoles només havien creat 18 spin-offs universitàries. A hores d'ara, n'hi ha centenars, moltes d'elles catalanes, tot i que pel camí s'han esfumat algunes il·lusions.

Les universitats tenen un paper rellevant en la creació de llocs de treball i en l'economia del país Amb la seva capacitat d'innovació, les universitats catalanes tenen un paper rellevant en la generació de llocs de treball i en el creixement econòmic del país. L'última radiografia sobre les spin-offs sorgides dins del món universitari i el seu impacte en la creació de riquesa en la regió és l'estudi Caracterització, anàlisi i impacte de les empreses sorgides dels Trampolins Tecnològics catalans, editat el 2009 per ACC1Ó i dirigit per Christian Serarols, professor titular del departament d'Economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Segons aquesta anàlisi, fins l'any 2006 a Espanya s'havien creat 530 spin-offs; en el període 2001-2007, a Catalunya n'hi havia 262 d'actives, de les quals, el 50,1% es consideren fruit de la transferència formal de tecnologia o coneixement; el 44,6% estaven formades per personal de la universitat, i el 15,3% restant serien altre tipus d'empreses derivades.

Una beneficiosa alternativa empresarial

Aquesta alternativa empresarial beneficia a tothom: l'investigador pot convertir-se en un emprenedor, i la societat, a través de la universitat, obté un retorn per la transferència tecnològica, mitjançant un contracte de llicència o cessió de la tecnologia (en alguns casos, a canvi la universitat pot rebre accions).

El perfil d'aquests nous emprenedors és el d'una persona d'entre 30 i 40 anys d'edat, la majoria de vegades professor o investigador universitari, i majoritàriament amb el títol acadèmic de doctor, segons l'estudi El spin-off universitario en España como modelo de creación de empreses intensivas en tecnologia, promogut per la Direcció General de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç.

La clau és detectar una oportunitat de negoci vinculada amb els coneixements tècnics del científic. En aquests casos, el motiu principal per crear l'empresa és haver detectat una oportunitat de negoci vinculada amb els seus coneixements tècnics i perquè veuen molt difícil d'explotar-los des de dins de les facultats. Els fundadors de les spin-offs, estretament relacionats amb la universitat, són gent molt implicada a la seva iniciativa i constitueix en gran part la seva força laboral, afegeix l'estudi.

Biotecnologia, salut i tecnologies de la informació

A Catalunya, la creació de spin-offs es desplega principalment als sectors on les universitats catalanes són més actives en quant a recerca. Es a dir, biotecnologia, salut i tecnologies de la informació. Amb gran diferència, un dels terrenys més fèrtils pel cultiu d'aquest tipus d'empresa llavor és la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ja que des de 1998, els seus professors o estudiants han creat més de 60 noves companyies.

Des de 1998, els professors o estudiants de la UPC han creat més de 60 noves companyies. Per exemple, a partir del Data Management Group de la UPC, l'any passat es va crear Sparsity Technologies, que ha patentat una tecnologia per donar resposta urgent a consultes complexes a bases de dades immenses, com és el cas de Wikileaks. Aquesta empresa ha treballat en la detecció de transaccions immobiliàries potencialment fraudulentes i en l'anàlisi de les causes del càncer o fins i tot per analitzar dades farmacològiques per tal de conèixer com evoluciona el consum de medicaments. De fet, el grup ha desenvolupat BIBEX, un prototipus específic pel Ministerio de Ciencia e Innovación que permet explorar el món de les publicacions científiques i relacionar bibliografia específica publicada en l'àmbit internacional.

Alguns casos d'èxit

A la UPC no tots són xips i programari; el seu coneixement d'excel·lència també permet desplegar empreses mediambientals. Els residus de paper es poden convertir en un bon substitut del plàstic o derivats de la fusta. Amb tècniques biotecnològiques, el nou material desenvolupat per Biprocel, al campus de la Politècnica a Terrassa, és ignífug, impermeable, bon aïllant acústic i tèrmic i fàcilment modelable.

El dia que la cantant Bjork va utilitzar el Reactable, un peculiar instrument musical electrònic en forma de taula i en la que el so es manipula amb uns objectes ben simples, va començar a fer-se realitat el somni dels seus creadors, uns investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que la seva empresa Reactable Systems ha acabat traslladant al lucratiu format dels telèfons mòbils.

Així mateix, el 2006 va veure la llum Barcelona Music & Audio Technologies (BMAT), la primera spin-off en operar sota llicència del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF. Situada al viver de Barcelona Activa, va iniciar les seves activitats amb un crèdit tou de 300.000 euros del Centro para el Desarrollo Tecnológico e Industrial. Les seves solucions estan desenvolupades pel sector de l'oci digital i la música. Com deia un dels seus fundadors, Vadim Tarasov, les tecnologies de BMAT permeten als ordinadors i dispositius mòbils comprendre la música de forma semblant a la dels humans per ajudar a les recerques o a l'elecció de peces adequades a l'humor de l'usuari.

Coses tan humils com el pa poden ser motiu de negoci a partir de la innovació universitària. Des del 2001, el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dotat d'incubadores d'empreses, ha vist la creació d'unes 50 spin-off. Ha estat un procés in crescendo, i malgrat l'actual situació d'incertesa en les inversions científiques, el 2010 va veure com es constituïen 10 noves companyies, en base a sis clústers científics (ciències de la vida, medi ambient i sostenibilitat, nanotecnologies i nanoelectrònica, tecnologies de la informació i comunicació, tecnologies alimentàries i salut animal, i ciències socials i humanitats).

Coses tan humils com el pa poden ser motiu de negoci a partir de la innovació universitària. Així, a partir del Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments de la UAB va néixer l'empresa Felnuti, que comercialitza un pa sense gluten de gran qualitat.

Ciències de la vida

Per tal d'afavorir l'aparició d'aquest tipus d'empreses a partir de les universitats catalanes, una de les principals recomanacions citades a l'estudi d'ACC1Ó és orientar-se en el camp de les ciències de la vida, un àmbit intensiu en R+D, on es contracten més doctors i es generen més patents.

ACC1Ó recomana orientar-se en el camp de les ciències de la vida, un àmbit intensiu en R+D. Un dels exemples més actuals és el cas de Nanomol Technologies, nascuda a partir d'un grup de recerca de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona - CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i també del CIBER-BBN (Centro de Investigación Biomédica en Red en Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina). El seu R+D especialitzat en nanotecnologies és aplicable tant per millorar l'eficàcia dels medicaments com les prestacions dels colorants o les cremes dermatològiques.

A dins la Universitat de Barcelona, especialment, ha sorgit un bon grapat d'empreses biotecnològiques i farmacològiques entre les que destaca Oryzon, fundada l'any 2000. Les més noves són IND, ImmunNovative Developments, que desenvolupa noves teràpies biològiques d'utilitat en sèpsia i altres processos inflamatoris de base immunitària; VCN Biosciences, que fa teràpies víriques per a tumors sòlids; o Neurotec Pharma, que treballa en la creació de noves molècules per al tractament i diagnòstic de malalties del sistema nerviós central.

La Fundació Bosch i Gimpera és el centre de transferència de coneixement, tecnologia i innovació de la UB i compta amb el suport d'ACC1Ó. Aquesta fundació sol·licita prop de 25 patents anuals i crea entre dos i cinc empreses de base tecnològica a l'any.

De la Fundació Bosch i Gimpera surten entre dos i cinc empreses de base tecnològica a l'any. Per citar alguna de les spin-offs sorgides a partir de la Universitat de Girona, Microbial destaca pel fet d'haver desenvolupat un kit que en 24 hores, en comptes de sis dies, permet detectar als aliments els bacteris cronobacter (que pot tenir una elevada taxa de mortalitat) i salmonel·la. En el cas de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, mencionar l'empresa Intergated Microsystems for the Quality of Life (iMicroQ), que és la segona spin-off nascuda recentment del Centre d'Innovació ATIC, i que té un model de negoci basat en el desenvolupament de dispositius a escala de preproducció.

Altres mesures que aquests trampolins del coneixement poden fer per tal d'augmentar el nombre de spin-offs, a més de destinar-hi més recursos, és tractar que aquestes empreses sorgides contractin més activitats d'R+D a les universitats d'origen.

A vegades, aquestes spin-offs troben mercat dins del món universitari. És el cas de CampusMovil.net, sorgida a la Universitat de Vic i dedicada a la promoció de plataformes de serveis per dispositius mòbils per les comunitats universitàries.



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.