Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA - 14/06/2013


El canvi climàtic va accelerar els avenços tecnològics i culturals en l'Edat de Pedra


Imatge del planeta Terra

Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Cardiff, i el Museu d'Història Natural de Londres, el desenvolupament tecnològic durant l'Edat de Pedra es va donar a batzegades i a causa del clima




Canvis abruptes en les precipitacions del sud d'Àfrica fa entre 40.000 i 80.000 anys van donar lloc al desenvolupament de tecnologies per trobar refugi i al comportament dels humans moderns. La investigació s'ha publicat a Nature Communications.


Hi ha proves genètiques i arqueològiques que l'home modern, la forma actual de la nostra espècie Homo sapiens, es va originar a l'Àfrica durant l'Edat de Pedra, fa entre 30.000 i 280.000 anys. Les excavacions arqueològiques més recents en el sud d'Àfrica han posat de manifest que els avenços tecnològics, vinculats a l'emergència de la cultura i del comportament modern, -l'inici de l'expressió simbòlica, la creació d'eines de pedra i ossos, la joieria o els primers assentaments agrícoles- es van donar de forma abrupta.

Un equip internacional d'investigadors liderat per la UAB ha relacionat aquestes onades d'avenços tecnològics amb el clima que regnava a l'Àfrica subsahariana en aquest període de temps.

En l'últim milió d'anys el clima global ha oscil·lat entre períodes glacials (amb grans masses de gel que cobrien els continents en l'hemisferi nord) i interglacials, amb canvis aproximadament cada 100.000 anys. Però dins d'aquests grans períodes ha hagut canvis climàtics abruptes, de vegades en tan sols unes dècades, amb variacions de fins a 10º C en la temperatura mitjana a les zones polars i causats per canvis en la circulació oceànica de l'Atlàntic. Aquests canvis van influir en les precipitacions de la zona de l'Àfrica del Sud.

Els investigadors han pogut reconstruir com han variat les precipitacions al sud d'Àfrica al llarg dels últims 100.000 anys, a partir de l'anàlisi dels dipòsits dels deltes del marge del continent, on cada mil·límetre de substrat correspon a 25 anys de sedimentació. La relació entre la quantitat de ferro (dissolt de les roques per l'aigua durant les pluges) i de potassi (present en sòls àrids) en cadascuna de les capes mil·limètriques és un registre del transport de sediments pels rius i per tant, de les precipitacions al llarg de tot aquest període.

La reconstrucció de les precipitacions al llarg de 100.000 anys mostra una sèrie de pics que es concentren entre fa 40.000 i fa 80.000 anys. Els pics reflecteixen increments abruptes en el nivell de precipitacions que es produeixen en només unes dècades i que amb prou feines duren uns segles. La investigació ha posat de manifest que els moments en què van tenir lloc aquests canvis en el clima coincideixen amb els registres arqueològics d'un increment demogràfic, d'activitat i de producció de tecnologia dels nostres avantpassats. Al seu torn, el final d'algunes indústries lítiques de l'època coincideix amb el final d'aquests canvis i l'arribada d'un clima més sec.

Els resultats confirmen un dels principals models d'evolució cultural del Paleolític, que correlaciona la innovació tecnològica amb l'adopció de nous refugis, amb un conseqüent increment demogràfic, de la densitat de població, i amb l'establiment de xarxes socials.

Per als investigadors, aquestes onades demogràfiques provocades pel canvi climàtic al sud d'Àfrica van ser, probablement, fonamentals per a l'origen del comportament de l'home modern a l'Àfrica, i per a la dispersió de l'Homo sapiens des del seu lloc ancestral.

La investigació s'ha realitzat en el marc del projecte GATEWAYS del VII Programa Marc de la Comissió Europea, coordinat per Rainer Zahn, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Física de la UAB, i ha comptat amb la participació de Martin Ziegler, investigador postdoctoral de la School of Earth and Ocean Sciences de la Universitat de Cardiff (Anglaterra) i de científics del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra).



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.