Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

Universitat de Barcelona - 05/05/2011


Descobert un nou neurotransmissor de potencial interès terapèutic en malalties neurològiques


Imatge del neurotransmissor

Un equip científic acaba de descobrir que l'àcid D-aspàrtic (D-Asp) és un nou neurotransmissor que pot tenir potencialment un ús terapèutic en la lluita contra malalties neurològiques com ara el Parkinson o l'esquizofrènia




En la recerca, publicada a The Journal of the Federation of American Societies for Experimental Biology (The FASEB Journal), hi participen els experts Jordi Garcia-Fernàndez, Salvatore D'Aniello i Ildiko Somorjai, del Departament de Genètica i de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Enza Topo i Antimo D'Aniello, del Departament de Neurobiologia de l'Estació Zoològica Anton Dohrn de Nàpols (Itàlia).


El D-Asp és una aminoàcid que va descobrir el 1977 el grup de l'expert Antimo D'Aniello al cervell dels pops, de les sípies i dels calamars. D'aleshores ençà, s'ha investigat aquesta molècula a Itàlia i arreu del món. L'article publicat a The FASEB Journal descriu, per primer cop, l'activitat del D-Asp com a neurotransmissor en dues espècies animals ben distants des del punt de vista evolutiu: la rata comuna (Rattus novergicus) i el calamar (Loligo vulgaris).

Tal com explica l'expert Salvatore D'Aniello, primer signant de l'article, «fa més de 40 anys es van descobrir els primers neurotransmissors químics, però pràcticament fins ara cap recerca no havia descrit una contribució tan senzilla i innovadora com la que es fa en aquest treball. El D-Asp no és diferent d'altres neurotransmissors clàssics del tipus dels aminoàcids, com ara la serina o el glutamat, molt estudiats fins ara».

Els neurotransmissors són molècules que transporten el senyal químic al sistema nerviós. La transmissió sinàptica, que pot ser elèctrica o química, té lloc mitjançant vint neurotransmissors químics, que poden ser del tipus dels aminoàcids (L-glutamat, àcid gamma-aminobutíric), pèptids (dopamina, noradrenalina, vasopressina, insulina), amines (adrenalina, serotonina) o gasosos (òxid de nitrogen, àcid sulfhídric). «En el nostre treball ?explica Salvatore D'Aniello? vam analitzar que el D-Asp s'ajustés a tots els criteris que caracteritzen les molècules biològiques amb activitat neurotransmissora. És a dir, que es trobi en altes concentracions en vesícules sinàptiques de la terminació axònica, que se sintetitzi en la cèl·lula neuronal per l'enzim D-aspartat racemasa, que sigui sensible a la despolarització de la terminació nerviosa amb l'ió potassi, que tingui receptors a la membrana postsinàptica, que s'elimini de manera enzimàtica després de l'acció com a neurotransmissor i, finalment, que vehiculi la transmissió del senyal nerviós mitjançant el segon missatger, el fosfat d'adenosina cíclic (AMPc)».

El D-Asp té un paper important en les fases inicials de desenvolupament del sistema nerviós central en vertebrats i invertebrats. En l'ésser humà, en el ratolí i en el pollastre, se'n genera en gran quantitat al cervell a l'inici de la vida embrionària. Després del naixement, la concentració del D-Asp cau a nivells mínims i es manté així en l'edat adulta. Tot apunta que aquesta molècula està implicada en el procés d'aprenentatge i en la memòria en les rates i que millora la capacitat cognitiva dels animals en diferents experiments. Segons el catedràtic Jordi Garcia-Fernàndez, «la recerca bàsica ajuda a fer avenços en el vessant aplicat, en descriure nous mecanismes funcionals que expliquen la complexa maquinària biològica del sistema nerviós. Aquest treball, en particular, té un interès especial en el camp de les demències senils, ja que descriu un nou neurotransmissor que podria tenir una aplicació terapèutica en algunes malalties neurològiques (Parkinson, esquizofrènia, etc.)».

L'equip del Departament de Genètica de la UB ha contribuït en aquesta recerca amb l'estudi del contingut de D-Asp en el sistema nerviós dels models animals, en les anàlisis immunohistoquímiques i en l'estudi comparat del treball científic. Tot i que a curt termini no hi ha previst cap estudi amb el D-Asp en humans, l'equip de la UB té marcat un altre desafiament en l'agenda científica: aïllar el receptor específic del D-Asp, una fita que podria significar un pas endavant en l'àmbit de la terapèutica.



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.