Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UNIVERSITAT DE BARCELONA - 21/03/2013


Nova eina de diagnòstic per millorar la conservació dels peixos als rius


Imatge d'un peix

Un equip científic de la UB ha aplicat una nova eina de diagnòstic per avaluar l'estat de salut dels peixos dels nostres rius i conèixer, a més, l'estat de conservació dels ecosistemes fluvials




La nova eina de diagnòstic no letal, basada en l'anàlisi de biomarcadors hematològics, ha permès detectar els efectes dels abocaments d'aigües residuals en dues espècies autòctones al riu Ripoll: la bagra (Squalius laietanus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis).


Els resultats dels estudis, pioners a tota la península Ibèrica en peixos continentals, han estat publicats a les revistes Science of the Total Environment i Aquatic Toxicology. Els treballs estan signats per l'equip encapçalat pels experts Adolfo de Sostoa i Alberto Maceda Veiga, del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca en Biodiversitat (IRBio), tots dos adscrits al campus d'excel·lència internacional BKC.

Quin és l'estat de conservació dels peixos continentals?

Els ecosistemes d'aigua dolça són dels sistemes naturals més amenaçats del món. A la península Ibèrica, prop del 52 % de les espècies de peixos dels rius estan en perill, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Les infraestructures hidràuliques, la contaminació, la introducció d'espècies exòtiques i les captacions d'aigua excessives són les amenaces més greus sobre la fauna aquàtica peninsular en general i dels rius mediterranis en particular. Tal com explica el professor Sostoa, cap del Grup de Recerca Consolidat de Biologia de Vertebrats de la UB i coautor de la descripció d'una nova espècie de ciprínid, l'Squalius laietanus, «els peixos i els amfibis són els grups de vertebrats més amenaçats al món. A més, la península Ibèrica, en concret, és molt rica en peixos endèmics, la qual cosa incrementa la vulnerabilitat d'aquestes espècies». En opinió de l'investigador Alberto Maceda Veiga, «considerant el greu estat de conservació de moltes d'aquestes espècies, és bàsic aplicar eines de diagnòstic no invasives que ens permetin avaluar el seu estat de salut de manera precisa i identificar, així, les espècies més vulnerables».

Els peixos com a bioindicadors de la qualitat ambiental

L'equip de professor Sostoa va ser pioner en l'avaluació de l'estat ecològic dels rius catalans utilitzant els peixos com a bioindicadors (IBICAT), un projecte finançat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2003. Segons el professor Sostoa, «el poder diagnòstic d'aquests tipus d'índexs es troba en la selecció acurada d'una sèrie de característiques de les comunitats dels peixos anomenades mètriques, mitjançant la comparació de llargues sèries de dades de rius en condicions de referència i sota l'impacte de pertorbacions». «Això no obstant, aquests índexs —apunta Maceda Veiga— estan marcats per certa subjectivitat en la categorització d'algunes d'aquestes variables i pel baix poder diagnòstic d'efectes subletals. És a dir, els índexs fan una diagnosi massa general, atès que identifiquen les poblacions de peixos com a impactades quan ja s'han produït canvis dràstics en la comunitat (per exemple, pèrdua d'espècies)». Per l'investigador, cal actuar abans.

Millorant les eines de diagnosi mediambiental

La tesi doctoral d'Alberto Maceda Veiga, dirigida pel professor Sostoa i premi extraordinari de doctorat el curs 2010-2011, inclou un primer treball de base empírica, publicat a Ecological Indicators el 2011, que categoritza de manera quantitativa el marge de tolerància de la ictiofauna catalana i de la conca de l'Ebre als canvis de qualitat de l'aigua i de l'hàbitat físic. La tesi abasta també una sèrie de treballs on s'aplica l'anàlisi de sang com a tècnica per determinar els efectes de la contaminació per aigües residuals urbanes i industrials en la bagra i el barb de muntanya, duts a terme en col·laboració amb el catedràtic Ginés Viscor, del Departament de Fisiologia Animal.

En relació amb aquests estudis, Maceda Veiga explica que «els treballs constaten la presència en els rius de compostos refractaris als processos de depuració que poden afectar la salut dels peixos, o que, fins i tot, poden bioacumular-se i passar a altres nivells tròfics, com és el cas d'alguns metalls». La recerca de l'equip de la UB demostra que els nivells de metalls pesants en teixits dels peixos del riu Ripoll superen els llindars establerts per la normativa espanyola i europea. «Les concentracions de metalls en els barbs —apunta Maceda Veiga— són superiors a les de la bagra, i les alteracions patològiques detectades posarien de manifest que el barb de muntanya seria més sensible que la bagra als efectes de la contaminació en aquest riu».

Els investigadors alerten que la qualitat de l'aigua de molts rius mediterranis no acaba de reflectir totes les millores dutes a terme en els sistemes de tractament d'aigües residuals al llarg de les darreres dècades. Tal com remarca Maceda Veiga, «cal garantir el cabal ecològic per facilitar el procés d'autodepuració dels rius i també cal lluitar contra els abocaments il·legals que avui en dia encara es continuen produint a casa nostra, fins i tot als parcs naturals».

Espècies invasores: una amenaça greu per als peixos nadius

Catalunya és un punt estratègic en la introducció de peixos exòtics a la Península, assenyalava l'equip de la UB en un altra recerca publicada a Freshwater Biology el 2010. Pel professor Sostoa, «a Catalunya, el nombre d'espècies exòtiques censades és superior al d'autòctones. Si no millorem les accions de conservació, la ictiofauna autòctona podria desaparèixer en poques dècades. És un procés lent però implacable, i ens podríem trobar amb sistemes fluvials globalitzats, amb faunes de caràcter uniforme, un fenomen conegut com a homogeneïtzació biòtica».

Com es poden evitar més introduccions i lluitar contra les existents? A parer de Maceda Veiga, «és molt difícil eradicar espècies introduïdes que ja ocupen gran extensions de territori. Cal actuar quan tot just s'acaba de detectar la introducció, especialment si encara ocupa una àrea petita, o si més no, controlar-ne l'expansió. Però, sobretot, cal treballar en l'educació ambiental per evitar futures introduccions». El professor Sostoa confirma aquestes dificultats: «La solució no és trivial: una eradicació descontrolada pot portar de retruc greus perjudicis en la conservació d'altres espècies o que, fins i tot, s'incrementi la depredació sobre les natives».

Un dels problemes associats a la introducció d'espècies exòtiques són els agents patògens, una amenaça molt desconeguda a casa nostra. En aquesta línia, l'equip de la UB va identificar l'any 2009 un dels pocs casos descrits d'ictioftiriasi o malaltia del punt blanc en peixos salvatges. Aquesta patologia, molt freqüent en peixos estabulats, està causada per un protozou ciliat d'origen asiàtic i s'ha estès a conseqüència del moviment de peixos lligats a l'aqüicultura.

Horitzons de futur en la conservació dels peixos continentals

Pels experts, en matèria de conservació mediambiental, cal prioritzar la conservació dels processos ecològics i, en definitiva, les accions in situ sobre les mesures ex situ (programes de cria en captivitat, etc.). Maceda Veiga, que té previst continuar la recerca amb una beca Marie Curie a la Universitat de Cardiff (Regne Unit), considera que la recuperació del riu beneficia tota la comunitat biològica i no només els peixos: «Cal plantejar-se el sentit dels programes de cria en captivitat quan no es treballa per disminuir les pressions antròpiques que han causat la regressió de l'espècie». Una d'aquestes pressions són les espècies invasores. Tal com explica, «en relació amb l'aparició de noves invasions, s'està investigant el paper que hi tenen sectors emergents com ara l'aquariofília, i com les espècies invasores poden alterar el funcionament dels ecosistemes». El professor Sostoa conclou: «La nostra tasca investigadora s'ha centrat els darrers anys en la diagnosi preventiva, així que esperem que institucions i administracions puguin ara aplicar-la i establir mesures que permetin corregir actuacions en gestió i conservació de la fauna aquàtica».

Els treballs de l'equip d'ictiologia de la UB per refinar les eines de diagnòstic basades en variables hematològiques, en què també han col·laborat la catedràtica Mercè Durfort (Departament de Biologia Cel·lular de la UB) i els professors Mário Pacheco (Universitat d'Aveiro, Portugal) i Maria José Ranzani de Paiva (Institut de Pesca de São Paulo, Brasil), continuen ara amb les tesis doctorals en curs de Mario Monroy, sobre el llac Titicaca, i Nicole Colin, sobre el riu Ripoll.



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.