Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UPC - Campus Terrassa - 06/10/2011


La UPC a Terrassa aplica, per primer cop al món, la mecànica computacional per saber com s'alimentaven els primers amfibis


Investigador treballant amb l'ordinador

Aquesta tecnologia ha permès a investigadors de l'Institut Català de Palenteologia Miquel Crusafont (ICP) descobrir com s'alimentaven aquests animals prehistòrics




Jordi Marcè-Noguè, investigador del Laboratori per a la Innovació Tecnològica de les Estructures i els Materials de la UPC (LITEM), ha aplicat, per primer cop al món, tècniques de mecànica computacional per conèixer la capacitat mecànica de l'estructura dels tetràpodes, els primers amfibis que van habitar el planeta.


L'enginyeria també és útil per altres disciplines més enllà de les estructures, de les màquines i de la pura tecnologia. Jordi Marcé-Nogué, investigador del grup de recerca LITEM, ubicat al campus de la UPC a Terrassa, ha col·laborat amb investigadorsdel'Institut Català de Palenteologia Miquel Crusafont (ICP) per esbrinar com s'alimentaven els primers animals vertebrats del planeta que van adquirir extremitats i dits, els anomenats tetràpodes, els primers amfibis.

Tècnica pionera

Marcé-Nogué, expert en mecànica computacional, ha aplicat aquesta tecnologia per tal que els biòlegs de l'ICP, liderats per l'investigador Josep Fortuny, poguessin saber què i com menjaven els artròpodes. Per fer-ho han utilitzat les tècniques de reconstrucció d'imatges mèdiques per obtenir unes geometries dels cranis que poguessin ser tractades digitalment. Desprès, aquestes geometries s'utilitzen amb el codi d'elements finits pe realitzar simulacions de les estructures dels animals, sobre tot dels cranis. Tot plegat va permetre comparar cada un dels cranis proposats pels paleontòlegs i estudiar el seus camps de tensions i desplaçaments És la primera vegada al món que aquest sistema s'utilitza en l'estudi dels primers tetràpodes basals.

Els resultats

Els resultats de l'aplicació d'aquesta tècnica ha permès quantificar les diferències en la forma dels diferents cranis fòssils del grup dels anomenats temnospònidils, el tetràpodes més nombrosos, ja extints, dels que es troben fòssils arreu del món. Quan els investigadors han comparats aquestes dades amb les dades biomecàniques han trobat una clara correlació entre la forma i les seves capacitats mecàniques. D'aquesta manera, l'ICP ha arribat a la conclusió de que els temnospònidils s'alimentaven de manera similar als actuals cocodrils ja que caçaven la seva pressa i la mossegaven de manera directa. Alguns ho feien de manera mes similar als actuals gavials (cocodrils amb un musell molt prim i allargat) depredant peixos i petites formes aquàtiques.

Alimentació variada

De fet, el que revela l'estudi de la morfologia del crani d'aquests tetràpodes, realitzat gràcies a la tecnologia emprada pel LITEM de la UPC, és que la diversitat de l'alimentació d'aquest grup era molt gran, d'espècies que només s'alimentaven de formes aquàtiques a d'altres amb una alimentació amfíbia, i fins i tot, algunes amb cranis adaptats a l'alimentació terrestre.

L'estudi s'ha publicat en un article a la prestigiosa revista Journal of Evolutionary Biology, signat per Jordi Marcé-Nogué del grup LITEM i per Josep Fortuny de l'ICP



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.