Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UAB - 18/11/2010


Insereixen codis d'identificació en embrions de ratolins


Embrions codificats

En una recerca sobre la millora dels sistemes de traçabilitat del material reproductiu




Investigadors del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb investigadors de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han desenvolupat un sistema d'identificació d'oòcits i d'embrions que permet etiquetar-los individualment amb codis de silici. Els investigadors en treballen ara el perfeccionament i properament començaran a experimentar-lo en oòcits i embrions humans.


La recerca, publicada en línia a Human Reproduction, és una primera aproximació al disseny d'un sistema d'etiquetatge directe dels oòcits i dels embrions. L'objectiu ha estat desenvolupar un sistema que minimitzi el risc d'error en la identificació dels gàmetes femenins i dels embrions durant els processos de fecundació in vitro i de transferència d'embrions a pacients, i que redueixi les fases del processos clínics que requereixen el control i la supervisió de dos embriòlegs.

En la investigació s'han utilitzat codis de silici de mida microscòpica, fabricats mitjançant tècniques de microelectrònica. En assajos anteriors, els investigadors ja havien comprovat la innocuïtat de les partícules de silici en cèl·lules humanes, concretament en macròfags. Els codis s'han inserit per microinjecció en l'espai perivitel·lí dels embrions de ratolí, un espai que es troba entre la cèl·lula —l'embrió pròpiament dit— i la coberta que l'envolta, anomenada zona pel·lúcida. Atès que l'embrió surt de la zona pel·lúcida abans de la seva implantació en l'úter matern, aquesta aproximació hauria de permetre que els embrions s'alliberessin dels codis que els identifiquen quan abandonen la zona pel·lúcida.

En aquesta investigació han demostrat que els embrions etiquetats es desenvolupen correctament en cultiu fins a l'estadi de blastocist, la fase prèvia a la implantació. També han estudiat la retenció dels codis en els embrions durant tot el cultiu, la facilitat de lectura dels codis al microscopi i la seva eliminació en el moment en què l'embrió s'allibera de la zona pel·lúcida. La recerca ha provat també l'eficàcia del sistema durant la congelació i la descongelació dels embrions.

Per fer més viable el sistema, actualment els investigadors treballen en la millora del procés d'alliberament de l'embrió del codi que l'identifica, l'única fase de la recerca que ha evidenciat algunes limitacions. Estudien modificar la superfície dels codis per evitar microinjectar-los en l'espai perivitel·lí i permetre'n l'adhesió a la part externa de la zona pel·lúcida. D'altra banda, també pretenen desenvolupar un sistema de lectura automatitzada dels codis.

Els investigadors disposen ja de l'autorització del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que els permet començar a treballar properament amb oòcits i embrions humans, procedents de diverses clíniques de reproducció assistida espanyoles.

En la recerca, hi han participat els investigadors Elena Ibáñez, Sergi Novo, Leonardo Barrios, Josep Santaló i Carme Nogués, del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia de la UAB, i Rodrigo Gómez-Martínez, Marta Duch, Jaume Esteve i José Antonio Plaza, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, centre del CSIC al Parc de Recerca UAB.

Article de referència: "A novel embryo identification system by direct tagging using silicon-based barcodes". Novo, S., Barrios, L., Santaló, J., Gómez-Martínez, R., Duch, M., Esteve, J., Plaza, J.A., Nogués, C., Ibáñez, E. Human Reproduction. doi:10.1093/humrep/deq309





Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.