Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

Recercat - 23/06/2012


Celebració del centenari d'Alan Turing: plantant gira-sols


Imatge d'un gira-sol (esquerra) i diagrama d'un gira-sol extret de l'arxiu Turing (dreta).

El dia 23 de juny de 2012 es va complir el centenari del naixement d'Alan Turing, considerat un dels més grans matemàtics de la història




Turing establí les bases teòriques de la computació i la criptoanàlisi, i és considerat també el pare de la intel·ligència artificial.


La Universitat de Manchester es proposa celebrar el centenari del naixement de Turing amb la col·laboració ciutadana, amb una invitació a plantar gira-sols per tal de completar un experiment que aquest matemàtic insigne va deixar inacabat per la seva mort prematura als 41 anys.

El dia 23 de juny de 2012 es va complir el centenari del naixement d'Alan Turing, considerat un dels més grans matemàtics de la història; Turing establí les bases teòriques de la computació i la criptoanàlisi, i és considerat també el pare de la intel·ligència artificial. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a les ordres dels serveis d'intel·ligència britànics; la seva contribució per descodificar la màquina alemanya de criptografia Enigma va ser clau per al seu país. Va ser perseguit per la seva condició homosexual, la qual cosa va impedir que rebés el reconeixement que mereixia i el va portar al suïcidi en menjar-se una poma enverinada amb cianur.

Les contribucions de Turing a les matemàtiques van ser molt variades. Durant els darrers anys de la seva vida, mentre era professor a la Universitat de Manchester (1948-1954), va treballar, entre d'altres temes, en el camp de la biologia computacional. En un paper de 1952, "The chemical basis of morphogenesis" va explorar la possibilitat que els patrons en el desenvolupament de plantes i animals poguessin ser generats per "chemical substances called morphogens, reacting together and diffusing through the tissue"

Turing, interessat també per les seqüències numèriques i els patrons geomètrics, va observar que tant el nombre de pètals com les agrupacions de llavors del gira-sols segueixen la sèrie de Fibonacci, on cada número de la sèrie és la suma dels dos que el precedeixen -0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89...-. Sorprenentment, moltes altres flors també tenen 3, 5, 8, 13, 21 o 34 pètals.

La invitació de la Universitat de Manchester a contribuir a aquest projecte està essent seguida no només en aquesta ciutat, sinó en molts altres indrets. Els resultats es presentaran durant el Manchester Science Festival 2012 que tindrà lloc del 27 d'octubre al 4 de novembre.

Font: Life's code script, Sydney Brenner

Nature (2012), 482, 461.



Posa Flash Player per reproduïr aquest fitxer
o descarrega'l per reproduïr-lo localment.


Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.