Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

UAB - 12/07/2010


Associen la mida del cervell amb la longevitat


Jirafa

Els mamífers que tenen un cervell gran en relació amb la mida del cos solen viure més anys




Així ho conclou un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que, després d'analitzar les dades de gairebé cinc-centes espècies de mamífers, aporta noves dades sobre la relació entre la mida del cervell i la longevitat.


En alguns mamífers la mida del cervell és més gran del que s'esperaria en relació amb la mida corporal. És el cas, per exemple, dels grans primats —com ara els ximpanzés i els goril·les—, de les balenes i els dofins i dels elefants. Els científics porten molt temps qüestionant-se per què, a vegades, la natura afavoreix el desenvolupament de cervells grans si aquests requereixen tant de temps per assolir la maduresa funcional i consumeixen tanta energia. Una de les explicacions clàssiques és la hipòtesi del cervell protector (CBH, per cognitive buffer hypotesis), segons la qual un cervell més gran atorga més flexibilitat de comportament davant de canvis en l'entorn i afavoreix l'aprenentatge, aspectes que permeten fer front amb èxit a desafiaments ecològics.

Els investigadors del CREAF César González-Lagos i Daniel Sol, juntament amb Simon Reader (Universitat McGill, Canadà), aporten noves dades que sustenten aquesta hipòtesi en un article publicat recentment al "Journal of Evolutionary Biology". Mitjançant un mètode estadístic, els autors han analitzat les dades de 493 espècies de mamífers —des de rosegadors i ratpenats, fins a cetacis, felins, ungulats i marsupials— i han arribat a la conclusió que el fet de tenir un cervell més gran també sol estar relacionat amb tenir una vida més llarga, la qual cosa suposa un nou avantatge.

A més de generar més oportunitats per adaptar-se als canvis i afavorir, per tant, la supervivència, una mida encefàlica més gran també permetria viure més anys i, consegüentment, reproduir-se més vegades, la qual cosa és un benefici per als individus. Això compensaria el fet que es necessiti un desenvolupament embrionari més llarg per poder generar un cervell més gran. També han observat que les espècies amb cervells més grans tarden més a assolir la maduresa sexual, el que es compensaria en part amb el fet de tenir una vida reproductiva més llarga.

L'estudi amplia el rang taxonòmic respecte a l'utilitzat en treballs anteriors i ha tingut en compte les relacions filogenètiques entre les espècies analitzades. Els investigadors han considerat altres variables que podrien estar relacionades amb una vida més llarga, com ara la taxa metabòlica —el consum energètic de l'organisme en repòs—, la dieta i les característiques de l'hàbitat, i han conclòs que cap d'aquestes variables no es pot associar significativament amb la longevitat. En canvi, aquesta sí que manté vincles, a més d'amb la mida del cervell, amb una mida més gran del cos. Se sap des de fa uns anys que els animals grans solen viure més temps, però els investigadors del CREAF confirmen que la mida del cervell augmenta la supervivència amb independència de la mida del cos. Les hienes, per exemple, tenen un cervell més gran que les girafes en relació a la seva mida i viuen de mitjana més anys, tot i ser més petites que aquests herbívors.

El model estadístic emprat pels investigadors també ha tingut en compte si els registres d'edat d'aquestes gairebé cinc-centes espècies analitzades s'havia produït en estat salvatge o en captivitat. En aquest darrer cas hi ha més probabilitats que els animals visquin més temps.

Els autors de l'estudi puntualitzen que la relació entre un cervell gran i una vida més llarga no necessàriament és de causa-efecte. «La CBH indica que sí, que un encèfal més gran afavoreix una longevitat més llarga, però també podria ser que viure més temps afavoreixi el desenvolupament de cervells més grans», asseguren. En aquest sentit, pot ser que una vida més llarga afavoreixi un retard en els cicles reproductors i que això permeti als progenitors invertir més recursos i conviure més temps amb les seves cries. D'aquesta manera, es formaria un grup social estable, els membres del qual, segons la hipòtesi de la intel·ligència social (SIH, per social intelligence hypothesis), han d'enfrontar-se a més demandes cognitives que les dels animals que viuen sols, motiu pel qual necessitarien cervells més grans. «Els nostres resultats», afegeixen els investigadors, «no ens permeten distingir quina de les opcions és la certa, tot i que pensem que totes dues són complementàries i s'alimenten mútuament.»

Article de referència: C. González-Lagos, D. Sol, S. M. Reader (2010). «Large-brained mammals live longer». Journal of Evolutionary Biology, 23 (5), 1064-1074.

DOI: 10.1111/j.1420-9101.2010.01976.x

Sobre el CREAF:

El CREAF és un consorci públic de recerca integrat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).





Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.