Ajuntament de Terrassa - Societat del coneixement.

Universitat Politècnica de Catalunya Terrassa - 26/11/2007


Dos professors del Campus de la UPC a Terrassa estudien com millorar el so de la guitarra


Aparell amb el que treballen els dos professors

Els investigadors van explicar el 7 de novembre, al IV Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona, que el so de l'instrument es pot modificar mitjançant la tecnologia dels mètodes d'elements finits i de càlculs matemàtics




Carles Romea i Marco Antonio Pérez, professors al Departament de Resistència de Materials, al Campus de la UPC a Terrassa, són dos autèntics apassionats de la música, sobretot de la guitarra


Aquesta passió els ha portat a participar al IV Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona, en record del gran guitarrista català Miquel Llobet. La seva participació no és, però, musical, perquè tots dos professors, enginyers industrials, explicaran el funcionament d'una guitarra des del punt de vista tècnic. Explicaran, per exemple, com mitjançant els mètodes d'elements finits es pot modificar i millorar el so de la guitarra espanyola.

Si agafem una corda qualsevol o, millor, una corda que tingui bones propietats de vibració, i la fem vibrar aguantant-la amb les mans, escoltarem un so molt i molt tènue. Si col·loquem la mateixa corda sobre un cavallet de fusta i aquest cavallet el recolzem sobre una tapa harmònica (la caixa sinuosa amb el forat rodó que tenen les guitarres) i després fem vibrar la corda, el so s'amplificarà perquè la vibració de la mateixa passa a dins de la tapa harmònica i fa intervenir tota la caixa. Dins de la tapa, les vibracions interaccionen amb l'aire que la conté per sortir, després, amplificades pel forat rodó. Aquesta és l'explicació del per què sona una guitarra espanyola.


L'enginyeria i la guitarra

De la mateixa manera que el blanc és el color resultant de la suma de tots els colors bàsics, el so és la suma de la superposició de diverses vibracions. Així mateix, la nota sol és una sèrie harmònica o la suma de notes adjacents que sonen a l'hora. Aquest és un fet físic que es pot descriure amb equacions diferencials, que es resolen amb el mètode dels elements finits MEF, una tècnica molt potent (que es va començar a fer servir als anys 70) i molt apropiada per resoldre problemes de mecànica de fluids, com ara l'aire. Aquesta és la intenció de Carles Romea, qui ha iniciat la tesis doctoral en aquest camp. Romea està convençut que la guitarra espanyola pot i necessita evolucionar, ja que les seves característiques tècniques actuals limiten molt les seves possibilitats sonores.

Segons Carles Romea, el model actual de guitarra encara està molt lligat amb mètodes d'afinació antics. D'altra banda, aquest instrument, si es vol apreciar, s'ha d'escoltar, com a màxim, dins d'una orquestra de cambra no gaire nombrosa. No ha passat el mateix amb la guitarra western o americana de jazz, que ha evolucionat cap a unes formes més grans amb un tir de màstil més llarg i una tapa harmònica més àmplia, però que ha sacrificat una mica la qualitat. La història de la música recorda el famós guitarrista Fredy Green, que tocava a l'orquestra de swing de Count Basie i al qual se l'escoltava perfectament sense que mai hagués fet un solo. Romea creu que es pot preservar la qualitat i la bellesa del so de la guitarra espanyola i guanyar també en sonoritat amb l'aplicació de tècniques pròpies de l'enginyeria.

Per tant, independentment de la destresa, l'habilitat i el virtuosisme del músic que la faci sonar, és molt important per a la qualitat del so de la guitarra que el fabricant encerti en el càlcul i el disseny de cadascuna de les parts. En el marc del IV Certamen Internacional de Música de Barcelona 'Miquel Llobet' —que té lloc del 4 a l'11 de novembre al Conservatori Municipal de Música (c/ Bruch, 110-112) i a l'Auditori de Barcelona (c/Lepant, 150)—, Carles Romea i Marco Antonio Pérez van explicar com han evolucionat els instruments de corda, des de l'estudi del monocordi fet per Pitàgores, passant per l'edat mitjana, en què s'estableixen les bases de l'escala musical occidental, fins a la construcció de guitarres d'Antonio de Torres, que al segle XIX va fixar definitivament les mides d'aquest instrument de corda.

Per la seva part Marco Pérez va explciar també al Certamen, com ha evolucionat l'estudi teòric de l'instrument, on intervenen multitud d'àrees del coneixement humà, com ara la filosofia, la matemàtica, la física, la psicologia o la musicologia; tot amb un viatge de més de vint i cinc segles a través de la història musical i científica de la cultura occidental.

Per Romea i Perez és molt interessant com ara, al segle XXI, i amb els anomenats mètode dels elements finits MEF, és poden obrir noves línies d'investigació per donar explicacions més carteres a les diferències de qualitat entre diferents tipus de guitarres i per millorar el rendiment d'aquest tipus d'instrument. I és que, finalment, l'enginyeria sap, doncs, tocar la guitarra, o si més no, millorar el seu so, fent servir tecnologies pròpies d'àrees no tant edificants per a l'esperit.





Butlletí Innovem Terrassa !!!
Universitat i Societat del coneixement - Ajuntament de Terrassa.